Clonació

Filtres

Seleccions complexes

Treball amb capes II

Treball amb capes I

Finestra aurea

La meva visita a Paris

Com que tenia tantes ganes de visitar la capital francesa, he aprofitat aquest cap de setmana per anar-hi i menjar molts croissants i fromage.

GIF Animat

Una de les ciutats més maques del món... Paris, la cité de l'amour!

Exercicis pàg. 232-233

1. Quina diferència hi ha entre un port USB i un port FireWire?
L'USB s'utilitza per a dispositius multimèdia com escàners i càmeres digitals i la seva velocitat de transferència de dades varia en funció del tipus de port.	En canvi, el port FireWire assoleix una velocitat de 400 Mbit/s i 800 Mbit/s en les transferències i s'utilitza normalment per dispositius de la marca Sony.
2. Què és un dispositiu de captura?
És un dispositiu que ens permet capturar imatges, àudio o vídeo i que ens permet emmagatzemar-los en una targeta de memòria per al seu ús posterior, ja sigui per la seva reproducció o per editar-los amb algun programa específic que ens permeti modificar-los.
3. Quins tipus de dispositius de captura hi ha?
Àudio: Targeta de so, targeta capturadora d'àudio/vídeo...
Vídeo: Càmera de vídeo, targeta capturadora de vídeo/àudio...
Imatge: Càmera de fotos digital, escàner...
4. Enumera un aparell de captura per cada tipus de captura que hi ha.
Escàner: Dispositiu d'entrada que ens permet digitalitzar qualsevol imatge o document i convertir-lo en un fitxer per poder emmagatzemar-lo i manipular-lo.
Càmera de fotos digital: Dispositiu que ens permet capturar imatges i vídeos i emmagatzemar-los en una targeta de memòria, depèn de la memòria de la targeta s'en podran emmagatzemar mes o menys. Poden ser passades per la targeta de memòria o un USB.
Targeta de so: Ens permet tan reproduir àudio com capturar-lo per mitjà de les entrades de que disposa (línia, micròfon).
Targeta capturadora d'àudio/vídeo: permet capturar àudio i vídeo en formato analògic a traves de cables connectats al dispositiu d'emissió del vídeo i àudio ja sigui una càmera de vídeo antiga o un aparell de vídeo.
Càmera de vídeo: Dispositiu que ens permet gravar imatges i àudio per a dur per al seu tractament, podem usar una targeta capturadora d'àudio i video si es tracte d'una càmera analògica o usar el port FireWire si la càmera es digital.
5. Què es pot fer una vegada que s'ha fet una captura multimèdia?
Si s'ha fet amb una càmera digital : les podem emmagatzemar en una targeta de memòria en funció de la memòria de la targeta se'n podran emmagatzemar mes o menys. Aquestes imatges poden ser traspassades amb aquesta mateixa targeta de memòria. Si l'ordinador no te un lector de targetes es pot fer també mitjançant un USB.

Exercicis pàgina 270

https://docs.google.com/open?id=0BwKWBM2hYlK0X19COFVrOWlMTW8

Fibra òptica

Fibra óptica, a photo by ThiagoMartins on Flickr.

La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'algun tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior. Funciona com a una guia d'ones per al rang de freqüències compreses entre 1014 Hz i 1015 Hz. És molt important generar la freqüència de llum adequada segons el tipus de fibra amb què es treballa.

S’utilitza en comunicacions de veu, vídeo i dades utilitzant làsers i LED com a fonts de llum. Això deriva en el gran desenvolupament d'aquest material en el camp de les telecomunicacions.

DSCF2535, a photo by condormx on Flickr.

Les seves avantatges són:

• Molt flexible, menor pes i volum.
• Permet la transmissió d'un gran volum d'informació.
• Baixa atenuació, és a dir, permet realitzar enllaços de major longitud sense necessitat de repetidors.
• No és afectada per les interferències electromagnètiques. Es deu al fet que dintre seu no viatja senyal elèctric sinó llum. S'aconsegueix un índex menor d'errors en la transmissió de senyals digitals.
• Seguretat i aïllament elèctric. Molt útil en determinades aplicacions en ambients perillosos (ambients explosius o inflamables), on no es poden produir descàrregues elèctriques o espurnes.
• Seguretat enfront de possibles intervencions en la línia: Encara que no és impossible "punxar" una fibra òptica, és més difícil que en altres suports i normalment la intervenció es pot detectar.

Les diferents companyies que ofereixen fibra òptica a Espanya són ONO, Jazztel i Telefónica Movistar.

Estrellas fugaces, a photo by etringita on Flickr.

Llicència Attribution

7D-20110227-190130, a photo by Von Bibberstick on Flickr.

Tot i que una avioneta fa molt de soroll i pot arribar a produir mal de cap, aquesta fotografia em transmet pau i tranquil·litat i alhora una sensació de llibertat immensa pel fet de poder volar en un cel que no pertany a ningú.

Creative Commons

Reconeixement (Attribution)	El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. Es podria dir que és el més bàsic dels requisits de les llicències ja que fa que l’autor acumuli punts que fan que tingui una bona reputació i evita que altres facin còpies fraudulentes i utilitzin la base d’aquest material per modificar-lo.
Sense obra derivada (No derivative Works)	El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit però no es pot utilitzar per crear un treball derivat de l’original. (Semblant a la definició de la Wikipedia)
No comercial (Non comercial)	El material original i els treballs derivats poden ser distribuïts, copiats i exhibits mentre el seu ús no sigui comercial. Hi pot haver diferents símbols que representin aquesta llicència ja que s’utilitzen diferents monedes arreu del món. Per exemple, a Europa, s’utilitza l’euro i el símbol té una “€”, en canvi, als Estats Units, com que s’utilitza el dòlar, el símbol té una “$”.
Compartir igual (Share alike)	El material creat per un artista pot ser modificat i distribuït, però sota la mateixa llicència que el material original. (Semblant a la definició de la Wikipedia)
Reconeixement – Sense obra derivada	El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No se’ns poden fer obres derivades.
Reconeixement – No comercial	El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No se’ns poden fer obres derivades.
Reconeixement – Sense obra derivada – No comercial	El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No se’n pot obtenir cap benefici comercial i les obres derivades han d’estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.
Reconeixement – No comercial – Compartit igual	El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No se’n pot obtenir cap benefici comercial i les obres derivades han d’estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.
Reconeixement – No comercial	El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. Les obres derivades han d’estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.

Llicències de Software

Els nous sistemes operatius

Aquesta parodia sobre els sistemes operatius ens fa veure com una cosa tan simple com un llibre, que tothom sap com fer-lo servir, va ser una innovació fa molts anys i la gent va trobar dificultats en saber com utilitzar-lo.

A partir d'això, no cal que ens sentim inútils quan no sabem com utilitzar un nou sistema operatiu o qualsevol programa informàtic, perquè podem pensar que algú ho és més que nosaltres al no saber com llegir un llibre.

Seguim en crisi...

Des de 2008 estem patint una crisi econòmica de talla mundial que, tot i que cada any diuen que la cosa millora, no ho fa pas. 

Centrant-nos en el cas d'Espanya, aquests greus problemes en economia han fet que el país al llarg d'aquests quatre anys hagi arribat a una taxa de desocupació del 22,9 % de la població activa (5.273.600 persones), convertint-se així en el país amb més aturats del món.

No és normal que un país com el nostre hagi de patir tan bruscament els efectes d'aquesta crisi quan l'any 2006 es va destinar a la construcció la majoria d'empreses, cosa que va fer que hi hagués moltíssim treball i sobretot, moltíssims joves que podien treballar sense haver de tenir uns estudis avançats.

Per sort, a casa meva la crisi no l'ha afectat molt, és a dir, puc estar contenta de que tant el meu pare com la meva mare tenen feina. Això sí, les retallades han fet molt mal.

La meva mare, al ser mestra, per tant, funcionaria, està patint baixades de sou durant tot aquest any. El meu pare, en canvi, no és funcionari, però com que és administratiu a un registre de la propietat, com que no hi ha massa treball a fer, cobra menys.

El meu consell per tots els joves que volen trobar un treball? Aprendre idiomes i marxar a l'estranger, que sembla ser que fora d'Espanya és on millor s'està.

França: això és enveja!

Tant els espanyols com qualsevol qui li agradi l’esport estarà d’acord amb mi en què aquesta blague* dels guinyols del Canal + francès no ha fet cap gràcia.

Es podria dir que tot ha sigut un atac de gelosia dels nostres veïns francesos i que en comptes de reconèixer que els esportistes espanyols són molt millors que els seus, han preferit atacar-los i així intentar amagar els seus fracassos en les seves pròpies competicions.

El més indignant de tot, però, és que fa uns dies, a França, els principals diaris d’esports van publicar articles que demanaven el per què de “l’onada anti-francesa” dels espanyols. Normal? No del tot...

En resum, qui val, val. Qui no val, no ha de buscar excuses i atacar els demés sense proves. Des de la Federació Espanyola dels esports haurien de pensar què fer davant aquesta situació i sancionar els francesos. No és just humiliar els millors esportistes d’un país i que els altres surtin “de rositas”.

*blague: broma en francès

L'adeu de Gemma Mengual a la natació sincronitzada

La natació sincronitzada és un esport molt maco del qual podem pressumir aquí Espanya per tenir esportistes tan bones com Gemma Mengual.

Una de les meves nedadores preferides de sincronitzada, Gemma Mengual, va decidir fa uns dies deixar la competició. Després de practicar aquest esport des dels 8 anys, ha arribat la seva hora de deixar enrere tot l'esforç, la dedicació i sobretot, les alegries que ha donat als seus seguidors.

Tenint en compte la seva roda de premsa, és normal que hagi posat fi a la seva carrera esportiva. Amb 34 anys i una filla a la que ha de cuidar, és difícil compaginar els entrenaments i la vida personal. A més, arriba un moment en què el cos diu "prou".

"Em retiro perquè ja he donat tot el que podia donar en aquest esport"

És una llàstima haver rebut aquesta notícia quan queden cinc mesos pels Jocs Olímpics de Londres 2012. També és veritat que seguim tenint molt bones nedadores a l'equip i confiem en elles per tornar a casa amb unes quantes medalles.

Club Atlético de Madrid

La temporada passada l'Atlético de Madrid no va acabar gaire bé a la classificació i els jugadors feien un futbol que no agradava als aficionats. La directiva va proposar canvis que, com de costum, no van arreglar res. Més aviat va ser al contrari. Van espatllar el projecte del tercer millor equip d'Espanya en relació amb diners, afició i història. Gràcies als pèssims resultats dels "colchoneros" don Enrique Cerezo va decidir comptar amb els serveis de l'ex-jugador argentí Diego Pablo Simeone com a preparador físic de l'entitat. L'afició no pot queixar-se ara mateix. En sis partits que porta "el Cholo" com a entrenador, l'equip porta tres victòries per golejada, tres empats a 0 i cada vegada hi ha un millor joc. La dada més important... estem a un punt de la màxima competició continental.

Personalment, com aficionada d'aquest club, penso que una bona gestió de l'entitat és fonamental perquè un equip arribi lluny. Els jugadors, com a professionals que són, haurien de veure que quan els contracten i els paguen unes quantitats immenses de diners -principalment sortits de l'afició- han de donar-ho tot per aquells colors. Han de demostrar que arriben a un club a fer feliç molta gent que confia en ells i dia a dia els dóna suport.

Aquest any sí. Aquest any és la nostra oportunitat de tornar a celebrar un títol i no deixar Neptú sense festa. POR UN HOY, POR UN MAÑANA ROJIBLANCO. ¡NADA MÁS!

2012 ja ets aquí !

M'agradaria tenir moltes novetats a explicar aquest any. En dos mesos, però, hi ha poca cosa a dir. És un any que el començo amb alegria, amb esperança i amb moltíssimes ganes de que arribi l'estiu. L'estiu passat no va ser gaire bo i tinc el pressentiment de que aquest estiu promet. Promet molt!

Seguint la línia del 2011, les meves inacabables lesions no m'abandonen. Vaig començar el 2012 desitjant no haver d'anar a urgències durant molt de temps. Per desgràcia, no s'ha complert.  A les tres setmanes d'any, ja em tornaven a tenir alla. És possible que em trobessin a faltar... Ai aquests metges! Com ja se sap, desig que es no és secret, desig que no es compleix.

Les meves amistats també han anat canviant amb el temps. Durant l'estiu passat vaig conèixer gent nova d'altres parts de Catalunya i d'Espanya i això m'ha servit per obrir-me una mica més i no estar tan centrada amb les mateixes persones sempre.

A vegades, només a vegades, la distància es bona i t'ajuda a confiar més en aquells que s'esforcen a trencar fronteres per continuar una bona amistat amb tu. Algunes persones, fins i tot, fan que aquesta confiança creï una relació molt més especial.

Aquest principi de 2012 el recordaré sempre per haver sigut l'any en què finalment he decidit deixar les classes de música. Des dels tres anys he estat rebent classes de llenguatge musical, piano i guitarra i, després de tant de temps he descobert que tinc altres aficions que em motiven molt més que no pas l'aprenentatge de música.

Com que als meus pares no els ha fet gaire il·lusió la meva decisió, insisteixen en què segueixi practicant perquè és una pena que tot aquest esforç i tots els diners invertits en tants anys de preparació, no serveixin per res. Qui sap si algun dia acabaré penedint-me d'haver deixat la música i acabo sent una pianista de reconeixement mundial?

Aquí és Nadal i estic content...

Nadal... El Nadal normalment es lliga amb la felicitat i l'amor compartit amb la família i els amics. Una època de l'any en que tot és bo, en el que s'intenta no tenir cap problema i fer de les poques vacances que disposem, unes vacances amenes i tranquil·les.

És curiós que no tothom té la mateixa sort de gaudir de les festes nadalenques de la mateixa manera, i aquest Nadal, podríem dir que jo no he sigut una de les afortunades.

Tot semblava que anava bé. Unes notes bones, tothom sa, bona relació amb els amics... Tot bé, no m'hi podia queixar. Això sí, va ser arribar a Madrid on ens repleguem tota la família per passar les vacances junts i vam tenir la mala sort de que ens obrissin el cotxe i ens robessin els regals dels cosins petits.

Bona sort va ser pels lladres, que si no tenien regals, els van aconseguir a temps... Tot i així, podríem dir que els hem d’agrair que no ens haguessin destrossat el cotxe o trencat el motor o posat cap bomba. El que si que van aconseguir va ser que tornéssim a casa amb un disgust i amb poques ganes de tornar a la capital.

En resum, el 2011 ens va portar poca felicitat, al menys a finals d'any, però el 2012 sembla que ha començat molt millor i esperem que acabi tan bé com va començar.