M'agradaria tenir moltes novetats a explicar aquest any. En dos mesos, però, hi ha poca cosa a dir. És un any que el començo amb alegria, amb esperança i amb moltíssimes ganes de que arribi l'estiu. L'estiu passat no va ser gaire bo i tinc el pressentiment de que aquest estiu promet. Promet molt!
Seguint la línia del 2011, les meves inacabables lesions no m'abandonen. Vaig començar el 2012 desitjant no haver d'anar a urgències durant molt de temps. Per desgràcia, no s'ha complert. A les tres setmanes d'any, ja em tornaven a tenir alla. És possible que em trobessin a faltar... Ai aquests metges! Com ja se sap, desig que es no és secret, desig que no es compleix.
Les meves amistats també han anat canviant amb el temps. Durant l'estiu passat vaig conèixer gent nova d'altres parts de Catalunya i d'Espanya i això m'ha servit per obrir-me una mica més i no estar tan centrada amb les mateixes persones sempre.
A vegades, només a vegades, la distància es bona i t'ajuda a confiar més en aquells que s'esforcen a trencar fronteres per continuar una bona amistat amb tu. Algunes persones, fins i tot, fan que aquesta confiança creï una relació molt més especial.
Aquest principi de 2012 el recordaré sempre per haver sigut l'any en què finalment he decidit deixar les classes de música. Des dels tres anys he estat rebent classes de llenguatge musical, piano i guitarra i, després de tant de temps he descobert que tinc altres aficions que em motiven molt més que no pas l'aprenentatge de música.
Com que als meus pares no els ha fet gaire il·lusió la meva decisió, insisteixen en què segueixi practicant perquè és una pena que tot aquest esforç i tots els diners invertits en tants anys de preparació, no serveixin per res. Qui sap si algun dia acabaré penedint-me d'haver deixat la música i acabo sent una pianista de reconeixement mundial?
No hay comentarios:
Publicar un comentario